Apalancament

Si hi ha una cosa que no tolero quan faig feina voluntàriament és que em prenguin el pel, o que la persona que està cobrant per fer aquella feina se n’aprofiti i deixi de fer-la. Tinc 3 casos a comentar, així que no és una anecdota sinó que s’està repetint en més d’un cas.
 
1. Primer cas, servidor i uns quants castellers van a fer un taller de castells a un col·legi. Evidentment, de professors n’hi ha de tot, però els que més emprenyen són aquells que fisicament estan a classe però no estan pels alumnes, que fan el que volen i has d’acabar tu fent de professor, posante serio, amonestant els crios etc, quan només anaves a fer un taller.
 
2. Segon cas, altre cop és per un tema de castells. Servidor proposa fer un taller en un casal de joves per donar a conéixer el fet casteller a nanos de 14 a 18 anys. Pactem fer una durada d’un mes, un dia per setmana, dues hores. A part que l’interés dels nanos va ser minuscul, el dinamitzador va ser molt clar: "a veure si parles tu amb ells i els animes"… Aquest paio cobra per ser dinamitzador?! I jo li he de fer la seva feina? 
 
3. Tercer cas. Enmig del seguici de la nit de Sant Anastasi a Badalona (hi desfilen totes les entitats), em pregunten si com a responsable de la coordinacio de les entitats tinc la clau  d’un lloc on shan de canviar algunes d’aquestes entitats. Responc que no, però al cap d’un temps torno a parlar amb la mateixa tecnica de cultura de l’ajuntament i li pregunto si el tema sha solucionat. Em diu que no, pero que els ha donat el meu mobil per si de cas! Serà possible? Si t’estic dient que jo no tinc ni he vist mai aquesta clau, què coi vols? Si cobres per això … encara! Però és que ni això!
 
Resumint, hi ha coses que venen molt de gust fer-les, però alguns individus se n’han d’aprofitar, donen ganes d’engegar-ho tot. Maleïts ineptes, gànduls i mediocres!
 
(es nota que m’havia de desfogar?) 
 



3s comentaris

Sant Jordi?

Va passar Sant Jordi i si algú pensava que tot l’enrenou de les roses era només per un cop a l’any va molt equivocat. Hi ha una serie de gent que enlloc de combinar les roses amb els llibres ho fan amb les cerveses i podríem dir que aquesta diada es dóna més aviat de nit i en especial els caps de setmana. Si el passat dia de Sant Jordi durant el dia t’abordaven gent  de tots colors des de les parades per vendre’t el seu llibre/la seva rosa respectiva, durant la nit de tot l’any t’intenten vendre cervesa o roses. Sembla doncs que la tradició de la rosa ha mutat, no així la del llibre, totalment comprensible si l’has de començar a llegir amb un parell de birres al cos. No em queixo que estiguin pel carrer venent això, al cap i a la fi, si es poden guanyar la vida amb això, millor. El que no entenc és ben bé qui els hi compra tant les roses com les cerveses. Jo per definició dic que no, però m’imagino que algú hi caurà. 



Comentaris tancats a Sant Jordi?

L’article 399

Ahir vaig haver d’anar fins la universitat per una simple qüestió: entregar una pràctica de l’assignatura que estic fent aquest trimestre, Mates financeres. La veritat és que no fa gràcia haver de fer un trajecte de dues hores (1 d’anada i una de tornada), aproximadament per deixar 3 fulls miserables en una caixa de cartró en un despatx un pèl complicat de trobar. Per sort, alguna cosa en vam treure en positiu: em vaig creuar amb Xavier Sala Martin, que almenys ahir anava amb americana rosa. Tant que deien que donava classe a la universitat on estudio mai ll’havia vist. També vaig (re)aprendre que certes coses a la universitat són complicades. Com deia, trobar un despatx no sempre és fàcil, sobretot quan has d’anar al 20299 bis. Evidentment, un servidor s’havia confos i havia anat a parar al 20299 (sense bis).
 
De la mateixa manera, avui he arribat a classe una mica just de temps i no m’he adonat del canvi d’aula. Quan he entrat, no em sonava ningú de vista i el cas és el que el professor tampoc.  M’ha confirmat la cagada quan el professor ha dit: "… i ara seguirem per l’article 399". Jo no ho entenia massa … anava a una classe de matemàtiques financeres i m’estaven parlant d’articles? He preguntat a un noi que tenia darrera meu i m’ha contestat que hi havia hagut canvi d’aules, que allò era dret procesal. Entre que no era la meva classe i que aquell nom feia molta por, he sortit pitant d’aquella classe. En fi, coses de la vida i de la universitat en particular.
 
Un cop corregida la pràctica, la tinc prou be: 4 exercicis i mig bé sobre 6. No està malament. Aquest trimestre m’he proposat no saltar-me cap classe i estudiar després del fracàs del segon trimestre … Seguirem informant.



3s comentaris

Bona gent

 

Un dels problemes més seriosos del segle XXI és la incomunicació real, no ficticia, entre les persones. Si us hi fixeu, la gent tendeix a aïllar-se i a viure per a ella mateixa i la seva gent. És simptomàtic veure com a l’autobus la gent no tendeix a compartir el seient del costat (és a dir, enganxat) si n’hi ha un altre lliure més endavant (he de reconèixer que jo faig el mateix). Estris com l’mp3 poden fer perdre el món de vista i si bé això en certs moments és interessant perque no volem pensar i arribar a casa quan abans millor, el que porta és a la desconnexió entre nosaltres. Un dels gestos que m’agrada més de viure en un poble (encara que quasi bé sigui dormitori) és un hola o adeus fugissers amb aquella persona que et creues al carrer, tot i que no la coneguis de res. Implica un reconeixement de la situació, una forma de contacte i adonar-se que l’altre existeix. 

Tot això venia perquè ahir estava esperant l’autobus per anar al gimnàs, i un home que segurament em coneixia de vista o simplement va detectar que portava la bossa per anar-hi em va recollir i m’hi va acostar. Vam estar parlant una mica durant el trajecte, i això que sembla una tonteria, és una cosa realment valuosa. Cal deixar l’egoïsme en un racó i no només mirar per nosaltres mateixos, per dues raons: quan un és el que rep, s’agraeix i quan un és el que dóna se sent de bon humor. Encara queda bona gent!

 

2s comentaris

Esgarrapar

No és que els exàmens m’hagin anat molt bé en general, però per un que creia que si me n’havia sortit prou bé, resulta que acabo amb un 4.9 de nota final. Logicament he anat a la revisió d’exàmen, pensant que seria qüestió de tràmit i que la dècima que em faltava seria de "regal". Res de res, he suat i molt per esgarrapar aquesta dècima. Al final, ho hem arreglat amb un powerpoint de 5-6 diapositives sobre un tema de l’assignatura per a entregar avui mateix. Espero que li agradi, perquè m’hi he tirat un parell d’hores fent-lo, i si després el fa servir per les seves explicacions, vull el meu copyright! 
 
Actualització. Ja he rebut la resposta del profe i li ha agradat el powerpoint. Estic aprovat! 
"Buena exposición y presentación del e-logístics. Te has ganado la décima que te faltaba."

Comentaris tancats a Esgarrapar

Dubte lingüístic

Avui hagués jurat que la paraula gasolina era totalment incorrecta en català. Imagino que fa temps algú em deuria dir: no es diu gasolina, és benzina, i així fins avui. L’he vist escrita al títol d’un llibre "La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina" i m’ha fet mal als ulls, però després d’anar al Diec m’he hagut d’empassar les meves paraules:

Líquid fàcilment inflamable, incolor, que s’obté per destil·lació del petroli, entre 60 °C i 200 °C, i s’usa com a carburant.

Al final, m’han entrat ganes de saber de què va l’argument i mira, potser fent broma me l’acabo comprant llegint. Ja que estem en temes lingüístics us recomano un blog que he descobert fa poc. Tracta els errors comuns i és molt útil, a part que es ràpid de llegir i clar. És aquest!


Comentaris tancats a Dubte lingüístic

Neteja

Les penitències de Setmana Santa ja no són en forma de processó, sinó que ara es tracta de "castigar-se i flagel·lar-se" amb totes aquelles reformes, neteges, revisions que durant l’hivern no s’han pogut fer, i que ara que tenim uns "dies lliures" es poden portar a terme. De fet, així ha estat la meva Setmana Santa: neteja i pluja, amb l’excepció d’un parell d’escapades a Canet de Mar i a Esparreguera. Els Castellers de Badalona vam aprofitar tot el dia de dissabte per netejar el local a fons, ja que dissabte que ve, dia 18, tenim la Jornada de Portes Obertes, per ensenyar el nostre local i atraure a la gent per a que ens conegui. En el link trobareu tota la informació.
 
A nivell personal, el jardí el tinc a mitges. Però com a defensa diré que no es pot intentar netejar el jardí quan ha plogut uns quants dies seguits. El mateix passa amb les golfes. Avui he avançat bastant, fent una tria del que es pot i no es pot tirar, tot i que tinc un problema perque sóc partidari de llençar-ho tot i no em deixen!  

 

Comentaris tancats a Neteja

Tornar

Veient això m’han tornat les ganes d’escriure. Però no us equivoqueu. Ja feia dies que creia que era una cosa que tard o d’hora hauria de passar. Quan cada dos per tres, et dius a tu mateix: "ostres, això hauria d’escriure-ho al blog", tens les proves evidents que la tornada és molt factible.

De fet, plasmar idees en un blog és un exercici que requereix certa disciplina i cert compromís que gustosament accepto, però que no puc prometre quan durarà. M’agrada deixar escrites coses i rellegir-les al cap d’un temps. Pots tornar perfectament a sentir la mateixa sensació i moment d’ànim que quan ho estaves escrivint. Cada escrit és una part d’un mateix en unes circumstàncies passades determinades. Són com les fotos però encara donen molta més informació.

Resumint: I’m back!

4s comentaris

novetats

Feia uns dies que no deia res, i de fet, aquí estic. El que passa és que torno a treballar. Es veu que no puc estar-me quiet -digue'm avariciós. I evidentment, torna a ser a Caixa Laietana, a la mateixa oficina que el darrer cop, i amb els mateixos companys de feina (arghhh!).
 
La feina en si ja m'agrada, i l'horari és el millor de tot. Tot s'ha de dir que és una mica rutinària, però m'he trobat amb coses pitjors. Potser el que més em desagrada és la gent amb qui treballo. Un és un "borde" acabat, que em prou feina m'explica alguna cosa quan tinc algun problema. Així que molts cops m'he d'espavilar perquè no li dóna la gana explicar res. Sort que ja porto uns sis mesos treballant-hi, i ja sé de què va el tema, però hi ha moltes coses que no domino, i altres que no hauria ni de saber perquè tampoc em correspon.
 
Aix..
 
Ja veig que això s'ha transformat en un desfogament. Mira, no està malament hehe. Ara m'he quedat una mica més tranquil. En tot cas, ja us aniré explicant (si és que a algú li interessa!). 

[@more@]

2s comentaris

Plans

Comença el nou any i sembla ser que ve carregat de projectes. No em vull fer l'interessant però com ara només són simples idees, doncs ja en parlaré més endavant quan ja tinguin una forma més definida. Tot i que els reptes fan una mica de por, cal superar-se a un mateix i crec que pot sortir tot bé. Tot serà qüestió d'arriscar-se i sabe-ho portar-ho a terme. Suposo que el que em preocupa és el desenllaç que pot tenir tot això, i m'agradaria veure-ho ja com una realitat tangible, però tot a cada pas. Si realment això surt bé, ja no em preocuparà tant a què m'he de dedicar, o "què vull ser de gran", cosa que ja seria qüestió d'anar-ho tenint clar (… no comments!). 
 

Plans, plans, plans, plans i més plans…

Moltes són les coses que portem entre mans.
De vegades és la sort
la brúixola que ens guia fins arribar a port.

(Deixa't portar – Gossos) 

[@more@]

2s comentaris