Dubte lingüístic

Avui hagués jurat que la paraula gasolina era totalment incorrecta en català. Imagino que fa temps algú em deuria dir: no es diu gasolina, és benzina, i així fins avui. L’he vist escrita al títol d’un llibre "La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina" i m’ha fet mal als ulls, però després d’anar al Diec m’he hagut d’empassar les meves paraules:

Líquid fàcilment inflamable, incolor, que s’obté per destil·lació del petroli, entre 60 °C i 200 °C, i s’usa com a carburant.

Al final, m’han entrat ganes de saber de què va l’argument i mira, potser fent broma me l’acabo comprant llegint. Ja que estem en temes lingüístics us recomano un blog que he descobert fa poc. Tracta els errors comuns i és molt útil, a part que es ràpid de llegir i clar. És aquest!




Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.