Bona gent

 

Un dels problemes més seriosos del segle XXI és la incomunicació real, no ficticia, entre les persones. Si us hi fixeu, la gent tendeix a aïllar-se i a viure per a ella mateixa i la seva gent. És simptomàtic veure com a l’autobus la gent no tendeix a compartir el seient del costat (és a dir, enganxat) si n’hi ha un altre lliure més endavant (he de reconèixer que jo faig el mateix). Estris com l’mp3 poden fer perdre el món de vista i si bé això en certs moments és interessant perque no volem pensar i arribar a casa quan abans millor, el que porta és a la desconnexió entre nosaltres. Un dels gestos que m’agrada més de viure en un poble (encara que quasi bé sigui dormitori) és un hola o adeus fugissers amb aquella persona que et creues al carrer, tot i que no la coneguis de res. Implica un reconeixement de la situació, una forma de contacte i adonar-se que l’altre existeix. 

Tot això venia perquè ahir estava esperant l’autobus per anar al gimnàs, i un home que segurament em coneixia de vista o simplement va detectar que portava la bossa per anar-hi em va recollir i m’hi va acostar. Vam estar parlant una mica durant el trajecte, i això que sembla una tonteria, és una cosa realment valuosa. Cal deixar l’egoïsme en un racó i no només mirar per nosaltres mateixos, per dues raons: quan un és el que rep, s’agraeix i quan un és el que dóna se sent de bon humor. Encara queda bona gent!

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Bona gent

  1. muntsa diu:

    És veritat que tendim, sobretot a les grans ciutats, a estar permanentment informats-conectats-incomunicats.
    És allò de que tothom va a la seva.
    Lo del seient és més qüestió de l’espai vital que tots necessitem i que es va reduint, segons el major grau d’intimitat que tinguem amb l’altre.

    Salutacions.

  2. haddock diu:

    Holes Muntsa, benvinguda! Què ets la de Seny i Rauxa?
    El cas és que és una mica complicat desmuntar tota aquest aïllament que portem perquè això seria confiar en l’altra persona, i això ens acabaria fent que siguessim vulnerables. Aixx… l’esser humà!

Els comentaris estan tancats.