De menys a més

Així és com ha començat el meu dia.

Un matí amb poques ganes de res que s'ha transformat en una neteja parcial (falta acabar-la!) de la neteja de l'habitación on sóc ara mateix, és a dir, la de l'ordinador. La veritat és que amb tants de cables quasi paro boig, i la de pols que hi havia també era considerable. Ara tinc l'habitació potes enlaire, però ja es veu llum al final del túnel i demà, en un momentet, rematarem la feina. 

A la tarda, he optat per atacar les rebaixes d'enguany, i sembla que no ha anat del tot malament, perquè m'he firat! (com m'agrada aquesta expressió) M'he quedat dos texans i unes bambes. Crec que la determinació d'anar avui de rebaixes ha estat el fet que quan he mirat l'armari al matí molts dels pantalons que veia no els veia amb bons ulls. I dit i fet, aprofitem les rebaixes i apa, som-hi! 

Cal dir, però, que en el camí s'ha quedat la meva carpeta, oblidada en un dels seients del tramvia. La setmana passada ja vaig perdre l'estoig, i avui, la carpeta. Em sembla que no tinc remei, però tant se val. Almenys l'he perduda al principi de trimestre i no hi tenia molts apunts o més aviat gens.  Finalment, sense carpeta, he anat cap a classe de Direcció de productes: ja que tinc poques assignatures, més valdrà que les aprofiti, no? Ha estat prou interessant, igual que el llibre que he començat avui: Madame Bovary, un clàssic que tenia pendent de llegir, del qual ja he vist que necessitaré mirar el diccionari amb freqüència, tot i ser la versió castellana. Segur que n'aprendrem!

[@more@]



2s comentaris

Pressumpció d’innocència

Tot comença un dia amb una pàgina en blanc tota buida per a què algú com jo s'aturi a escriure alguna cosa. Comences a reflexionar i no saps si parlar del temps, del que has fet avui mateix, o de l'enessima aproximació a la teoria (inútil) dels partits polítics. Res del que a un se li passa pel cap sembla tenir prou sentit o en tot cas, pot ser que no tingui prou valor com per poder-ho explicar a la resta de la comunitat blogaire. Un només sap que vol comunicar, i es pregunta, en clau interna, perquè i per a qui. L'empatia i la comprensió en el primer cas, i segurament la curiositat del desconegut en l'altre, mouen un personatge com el meu a intentar conjuntar algunes consonants i algunes vocals, per penjar un més que deficient text a la xarxa mundial, amb el permís del sr. servidor.

A mesura que avança, el creador del text (jo mateix) s'embolica en una retòrica absurdament recarregada i molt probablement infantil. Reconèixer que un té ganes d'escriure però no sap ben bé sobre què, no hauria de ser un problema. Al cap i a la fi, hi ha gent que parla a través de textos d'altra gent que expressen millor el que ells senten, i a l'hora hi ha gent professional (polítics) que parlen sense dir res. Potser és l'aburriment i la rutina el que fan creure a l'autor que no hi ha res a explicar, que senzillament avui ha estat un dia més, tenint en compte aquella gran frase feta que diu que "qui dia passa, any empeny".

 
Lluny de la desmotivació, sembla ser que la pàgina en blanc ha acceptat el duel i el trist text va agafant mida i forma. En tot cas, la crònica de la pàgina en blanc és la d'una mort anunciada i l'autor serà el més que pressumpte assassí. Tanmateix, però, cal mantenir els termes en "pressumpte", ja que ja se sap tot allò de la pressumpció d'innocència.
 
I arribats a aquest punt, a punt de liquidar i d'enterrar el cos de la víctima un es pregunta si en Sherlock Holmes seria capaç de resoldre aquest cas on ni per art de màgia apareix el difunt, i les proves del delicte són més aviat difoses. En qualsevol cas, mai se sap si aquest text serà incinerat, enterrat o reciclat. L'autor optaria per aquest darrer cas ja que és un ecologista convençut que tremola cada cop que sent la paraula "canvi climàtic".  Tant de bo, doncs, que la segona vida que se li otorgui amb el reciclatge sigui molt millor que aquesta, i que la pàgina en blanc pugui passar a formar part de la història de la literatura. 

[@more@]



Comentaris tancats a Pressumpció d’innocència

Meme

Primer de tot, volia dir que m'ha fet molta gràcia que la Shia (cada cançó un món) em passes el meme, i tot i queés una mica tard, ara m'hi poso.

Som-hi! 

1 – Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
"Hi ha hagut moments que per una mica de jardí m'hauria venut l'ànima i les cames, ¿oi que no ho diria? […]".

 De Mercè Rodoreda, una biografia. ed.62, proa.

2 – Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
L'altaveu, una clau del candau de la bici, i la torre de l'ordinador que acaba de morir fa pocs dies.


3 – Què ha estat l'últim que has mirat per la televisió?
El club, aquesta tarda.

4 – Sense mirar, quina hora és?
3.00 am

5 – Ara mira, quina hora és?
3.04

6 – Deixant a un costat l'ordinador, què escoltes?
El soroll del calefactor… quan es para, se sent la casa en silenci, una sensació molt recomanable i agradable.

7 – Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?
Imagino que quan he estat més fora és quan et quedes a dormir a casa d'algu, i a mes aquell dia ja no has estat per casa. Al final acabes 24 hores o aixi fora de casa sense adonar-te'n.

8 – Abans d'estar escrivint al blog, que estaves fent?
Venia d'una assemblea de castellers.

9 – Què portes posat ara mateix?
La roba del dia: texans i jersei, tot i que es tard i ja hauria de portar el pijama.

10 – Vas somiar ahir?
Normalment, no ho recordo. Exactament, el somni d'ahir, tampoc hehe..


11 – Quant de temps vas estar rient l'últim cop que vas riure?
Si compta, avui a l'assemblea he rigut, i somrigut.

12 – Què hi ha a les parets de l'habitació on estàs?
Un suro, ple de entrades, flyers que m'agraden.

13 – Has vist alguna cosa estranya últimament?
Defineix "estrany", perque no tots entenem el matei.

14 – Quina és la última pel·lícula que has vist?
Resident Evil…amb una "bona" actriu. 

15 – Si et fessis multimilionària de la nit al dia..què compraries?
Primer de tot, miraria per la familia (ja anirien be, ja), però després miraria de cooperar amb treball i diners en alguna cosa que hi creies.

16 – Alguna cosa sobre tu:
Sóc una persona que poques vegades s'enfada.
Em considero una persona que no és mou per interés, i en algun moment puc ser distant. M'agrada ser independent, però al mateix temps necessito tenir la gent a prop.

17 – Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?

Eliminaria les armes del món, seria una manera d'escampar la pau. I si pogues acabar amb la fam, i l'egoisme …. (millor paro).

18 – T'agrada ballar?
Ho faig quan em toca.

19 – Què en penses d'en George Bush?
És un "producte" del que en diuen "democràcia". Senzillament, odios.

20 – Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Reacció espontània? quina estafa! hehe

Li posaria Aina, possiblement. 

21 – Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Dani, m'agrada.

22 – T'agradaria viure a l'estranger?

Estic bé a casa, però si vull continuar el meu camí no és una opció que descarto. De fet, ja m'ho he plantejat. 

23 – Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
"passi, passi que veurà el piset" 😛

24 – Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Qui en tingui ganes.

[@more@]



1 comentari

Descobrint

Estem de vacances i a part de viure relaxadament (sense fer res, vaja), un té més temps lliure que molts cops s'inverteix en navegar per internet i últimament estic descobrint pàgines i coses interessants per fer. Us en recomano dues:

Couchsurfing

Imagineu-vos que aneu de viatge, i podeu contactar amb algú d'aquell país perque  us ensenyi els millors raconets de la ciutat, o fins i tot quedar-vos a casa seva. A traves de CS és possible. Evidentment, cal la reciprocitat i que tu ajudis en la mesura que puguis a la gent que ve cap aquí. És una bona manera de conéixer altra gent i altres cultures. Hi estic enganxadissim, però encara no m'he atrevit a donar el pas 😉 Adequat per open-minded people!

Lastfm

Suposo que molts ja ho coneixeu: és un petit programa que et permet anar escoltant música semblant a la que ja t'agrada. Vaig començar buscant grups semblants a Eagle-eye-cherry, i ja n'he trobat uns quants que abans no coneixia: Train, Matchbox twenty, vertical Horizon, Lifehouse…i els que em queden per descobrir; tota una revelació!

[@more@]

6s comentaris

Ser o no ser

 
Parafrasejant Shakespeare:
Ser o no ser.
 
Imagineu-vos que per un instant sou a punt de néixer en el ventre de la vostra mare, i podeu escollir entre néixer o no fer-ho. Es tracta de sospesar si us convenç més les coses bones del món i esteu disposats a viure-les, o bé la situació actual del món fa massa angunia i preferiu creure que no val la pena néixer. És una mica posicionar-se entre els optimistes: encara que el món està fotut, val la pena aprofitar les bones coses, o bé els pessimistes: les guerres, la fam, les malalties d'una gran part de la població mundial no tindran remei, perquè són inevitables i estan en l'essència de la condició humana.
 
Aquesta és la premisa i el dilema que serveix d'inici per a la pel·lícula: Delivering Milo (El cel no pot esperar). Sinopsi:
 
En algún lugar del universo las almas de los bebés esperan el momento de nacer. Elisabeth (Bridget Fonda) y Kevin (Campbell Scott) esperan un hijo, Milo, quien, justo antes del parto, se asusta y decide que no quiere bajar a la tierra. Esto pone en peligro de extinción la raza humana. El ángel guardián Elmore se encargará de dar la oportunidad a Milo de conocer lo maravillosa que es la vida en Nueva York, donde viven sus futuros padres. En menos de 24 horas ha de conseguir que Milo pronuncie las palabras mágicas: "quiero nacer".
 
Vosaltres que farieu? Jo suposo que el pragmatisme em portaria a acceptar la condició caòtica del món i a aprofitar les coses bones que hi pugui haver, però sense oblidar mai que no tothom té la mateix sort i que la injusticia en forma de guerres, fam o malalties és la moneda corrent d'aquest món. Si, també val la pena recordar-ho en aquests dies de fingida felicitat lluminosa de centre comercial.

[@more@]

2s comentaris

Bon nadal

Apareix en escena, un noi corrents que s'atura un moment, esbufegant:

– Ai, deu meu! Ja sabia jo que no em podia entretenir gaire amb els dinars d'aquests dies… Després passa el que passa i tampoc és culpa meva. Com volieu que hi penses, entre el primer i el segon plat? 

El noi agafa aire, i continua explicant.

– Jo no vull semblar cap mala persona però, noi, aquest any si que he fet tard. Entre un dinar i un altre (sembla que mengem per la resta de l'any), se m'ha passat desitjar-vos a tots un BON NADAL !!

…Sort que som a St. Esteve i encara ho arreglarem!  
 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Bon nadal

Espardenya

A vegades t'entra el dubte lingüístic (i surt el traductor que porto dins, perque no dir-ho) quan veus segons què escrit. La veritat és que l'altre dia voltant per la Fira de nadal (agrupament de més de 3 paradetes amb temàtica nadalenca) de Badalona vaig veure escrit: esperdenya de la sort. No és que fos res greu però tot i ser una neutra, no creia que s'hagues d'escriure amb e, era impossible i res. Acabo d'agafar el Diccionari (diccionari de l'enciclopedia) i ja tinc la resposta:

espardenya

[1317; der. de espart, en cat. ant. i avui dial. també espartenya (cf. areny)]

f 1 1 CALÇ Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.

2 d'espardenya De poble, popular.

[@more@]

1 comentari

Interrogants

Tinc ganes de fer coses, d'il·lusionar-me i canviar. Aturar la partida i trencar la baralla. Plantar-me. Aquí dic prou! I a partir d'aquí, construir el nou camí. Desconec si el camí serà llarg o curt, si el faré sol o acompanyat…Tant se val, ja ho veurem més endavant…

… 

…Potser ara és el moment, ja que sempre li podem demanar tot a l'any nou, o en el seu defecte els reis mags. Comença el compte enrera per fer la llista dels bons propòsits.

[@more@]

4s comentaris

Crònica d’un sopar estressat

Quan ahir vaig quedar per sopar, la intenció era passar una estona, amb bona companyia i sobretot sense presses, o almenys això era el que esperava perquè no va ser així ni de bon tros.Vam errar en l'elecció del restaurant.
 
Araintentaré exposar una mica els motius que han fet que haguem inclòs aquest restaurant a la llista negra de llocs a evitar. Tal com deia, hi anàvem amb la premisa de poder sopar i estar una estona tranquils i agradables (això no hauria de ser difícil no?). Quan encara no havíem acabat de decidir que demanar ja ens preguntavem que voliem, vam fer-los esperar un cop i al segon vam haver de demanar rapidament: vaig demanar quasi bé el primer que vaig veure (pizza 4 formatges). 
 
Certament, el lloc era petitó i és comprensible que com més ràpid marxi la gent més gent hi podrà sopar (i més caixa faran), però no et serveix de res atendre 4 persones més una nit, si aquella gent no hi tornarà mai més, com és el cas!
 
Amb el primer plat (l'amanida) no vam tenir cap problema, però quan encara no havíem acabat el segon ja ens van preguntar si ho podien retirar: ja em va acabar d'estressar. Deixim sopar, coi! 
 
Finalment, els postres i sense temps a demanar el compte, ja el teníem allà. Propina? Si home! Tornar-hi? Ni pensar-ho!
 
Lloc: Caño14 (C/Cadis, Badalona)

[@more@]

3s comentaris

La marató 07

 

Avui, o millor dit, ahir, tocava parlar de la marató, però quasi és millor fer-ho un dia després amb distància i sospesant les conseqüències. En el meu cas, igual que l'any passat, vaig participar-hi a través de la Ràdio (Ràdio Tiana), jugant un partit de bàsquet enguany. Les conseqüències és que avui tots els de la ràdio i un servidor estem ben morts amb tiretes per TOT el cos.. i quan dic tot el cos, em refereixo a tot, perquè ahir a la tarda només em feien mal les cames, i avui quan mhe llevat eren les cames, l'esquena, tot plegat.. 

De totes maneres, deixeu-me dir-vos que encara que em queixi, que renegui, que maldigui el meu cos..crec que el balanç és del tot favorable. I ja se que la marató s'aprofita de les bones intencions que la gent te per nadal, i molts ho consideren hipocresia (perque la resta de l'any la gent no fa res), però ahir egoistament m'ho vaig passar bé i vaig poder aportar el meu granet de sorra que tant de bo ajudi i molt a la gent que te malalties del cor.

El que posa de manifest és que independentment de l'exercici que faci al gimnas (més orientat a musculació(?), me n'adono que necessito una activitat complementària que impliqui correr una mica i aguantar i que l'endemà no estigui tan planxat com estic avui.

[@more@]

Comentaris tancats a La marató 07